Retallades

RETALLADES

Si no vols que aquestes retallades no són justes, SIGNA!!!

Recollida de Firmas ,ATUREM LES RETALLADES

Per Firmar  AQUÍ

Sanitat

Des de fa anys el nostre sistema sanitari públic està patint greus modificacions que l’aboquen a un empitjorament de l’assistència mèdica més bàsica. La incursió dels valors de mercat en la gestió i la direcció dels centres posa les primes i els beneficis per sobre de la salut de la població. Aquest sistema de mercat provoca que els grans proveïdors de serveis privats marquin les pautes i ens porta a una progressiva privatització encoberta de la sanitat pública. El sistema sanitari no ha de generar beneficis, la nostra salut no és un negoci!

1. Promeses electorals:

1.1. “Millorarem la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.”
1.2. “Apostem per un sistema de salut basat en la universalitat, l’accés a una assistència de qualitat, l’equitat i la solidaritat.”
1.3. “Mantindrem i garantirem els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari.”
1.4. “Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, per a l’atenció especialitzada i per a les proves diagnòstico-terapéutiques.”
1.5. “Millorarem la puntualitat en la realització de les visites i en la pràctica de proves.”

2. Realitat postelectoral:

El Departament de Salut tindrà el 2011 uns 900 milions d’euros menys per gastar que l’any passat, la qual cosa suposa una retallada del 10%. El total per gastar: 9.188,6 milions d’euros. Amb aquests números, el pressupost queda a nivells de l’any 2007, amb una inversió de 1.206 euros per habitant (a la UE-1 la mitjana de 2010 va ser de 2.102 euros).

Això suposa:

2.1. La reducció d’un 10% del personal sanitari actual en la sanitat pública.
2.2. Una retallada de la despesa pública en Sanitat d’un 6,5% (621 milions d’euros)
2.3. El tancament de múltiples quiròfans i el retard d’operacions en els hospitals públics, així com el tancament dels serveis d’urgències  que, junt amb la privatització de moment de part dels seus serveis i equipaments és un atac a la sanitat pública que suposaran un empitjorament de la salut de la població i es veurà reduïda l’esperança de vida dels ciutadans sense accés a la sanitat privada.
2.4. L’eliminació de centenars de llits de manera permanent en els hospitals públics.
2.5. Allargament del temps de les llistes d’espera

Educació

En l’Ensenyament la retallada general serà d’un 7%. Una retallada d’entre el 20 i el 35% en els centres educatius públics, percentatge que s’afegeix a les retallades del 42% acumulades durant els darrers tres anys. Aquestes retallades comprometen el funcionament normal dels centres i poden afectar greument llocs de treball directes o indirectes. Així mateix, s’estan paralitzant les noves construccions de centres, mantenint un nombre molt alt d’aules prefabricades.

La supressió de centenars de professionals als centres docents i serveis educatius, malgrat el creixement del nombre d’alumnes escolaritzades i escolaritzats, comportaran un sever augment de la càrrega horària del professorat que provocarà un empitjorament del sistema educatiu públic d’ensenyament primari i secundari. Ja s’han aplicat retallades salarials que suposen una pèrdua de poder adquisitiu superior al 8,5%. Hi ha hagut molts acomiadament de personal interí i temporal, trasllats forçosos i la manca total de cobertura de les substitucions per malaltia o altres circumstàncies del Personal Laboral i d’Administració i Serveis dependents del Departament d’Ensenyament.

D’altra banda, s’està proposant d’introduir taxes a les i els estudiants de Formació Professional pública. La FP és la via professionalitzadora dels joves, i per tant, una via d’ocupació del col·lectiu que pateix prop del 50% d’atur. Finalment, el conseller d’economia ha anunciat la possibilitat de privatitzar i externalitzar diversos serveis públics, en concret serveis complementaris a l’ensenyament públic.

La retallada en les Universitats Catalanes ascendirà a 150 milions d’euros, suposant principalment la reducció de la plantilla de personal d’administració i serveis així com del personal investigador.

1. Promeses electorals:

1.1- “L’Administració educativa catalana ha de fer un esforç considerable per millorar el rendiment del nostre alumnat. […] imposa dues exigències democràtiques que no tenen espera: reduir l’abandonament escolar i prematur i incrementar l’èxit escolar fi ns a assolir, com a mínim, els estàndards europeus i de l’OCDE.”

1.2- “Posarem l’escola i l’institut al centre del sistema educatiu i procurarem els instruments necessaris per a la seva qualitat. Aquest és l’element que pot contribuir més a millorar la igualtat d’oportunitats i l’equitat, i a assegurar l’ascensor social.”

1.3- “Actualitzarem la formació i les funcions dels professionals de suport dels serveis educatius. El professorat rebrà formació inicial i, quan s’escaigui, permanent…”

1.4- “La innovació, la recerca, el desenvolupament i la creació de nou coneixement en l’àmbit educatiu esdevindran, de manera gradual i planificada, la clau de la millora dels aprenentatges i de l’organització i el funcionament dels centres, la qual cosa ha de permetre que Catalunya recuperi el lideratge pedagògic que l’ha caracteritzat.”

1.5- “S’ordenarà la intervenció i la presència del professorat extern dels centres, i se’n delimitaran les funcions i la dedicació horària.”

2. Realitat postelectoral:

2.1- El total de la despesa pública en beques i ajuts per a l’estudi universitari a l’Estat, ha estat sempre molt per sota dels països de l’OCDE: un 0,08 espanyol front al 0,25 de l’OCDE. Les retallades que es proposen redueixen aquests ajuts fins al 50%. La retallada pressupostària als centres de primària i secundària serà d’entre el 20% i 30%, que sumada a les anteriors arriben fins al 42%. A més a més, el Govern prepara un augment del 7,6% en el preu públic de la matrícula universitària, les anomenades taxes universitàries, que suposa el major increment dels deu darrers anys.

2.2.- Amb les retallades es produeix la paral·lització de la construcció de centres i l’impossibilitat de complir amb el ràtio d’alumnes per aula que recomanen els acords europeus o els indicadors de l’OCDE.

2.3.- L’increment del preu de les matrícules de màster a les universitats  catalanes fa que assoliment de l’objectiu de formació permanent del professorat en actiu sigui una quimera.

2.4.- La reducció de la plantilla del personal de recerca a les universitats públiques catalanes, com a conseqüència de l’aplicació de les retallades, així com la retallada en beques i ajuts a la recerca, provocaran gaire bé l’estancament de la innovació i desenvolupament pedagògic a Catalunya.

2.5.- Les retallades obliguen a la reducció de personal laboral i a la baixada d’un 8% del sou del professorat. A més a més, s’aplicarà l’increment de la càrrega lectiva per professor per tal de suplir la manca de personal.

Serveis socials

En els serveis socials la retallada serà encara més dràstica: la Secretaria de Família patirà una davallada del 74% en el seu pressupost, el que suposa l’eliminació d’ajuts socials a famílies ja castigades per la desocupació i la falta d’accés a l’habitatge. Una retallada del 55% en obres públiques destruirà 17.280 llocs de treball de forma directa i encara molts més de forma indirecta i a llarg termini.

L’única despesa que es veu incrementada és la dels interessos financers, que pugen un 32% passant dels 1.120 milions l’any 2010 a 1.482 milions d’euros al 2011. És a dir, la ciutadania pateix les retallades i l’austeritat i per a la banca segueixen sent anys de bonança i d’increment de beneficis.

1. Promeses electorals:

1.1. “Lluitarem radicalment contra la pobresa perquè una societat del benestar no pot admetre passivament l’existència de segments socials exclosos […] Tots els catalans i totes les catalanes han de viure amb la tranquil·litat de saber que el seu país mai no els girarà l’esquena, que mai no s’oblidarà de ningú.”

1.2. “Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a percebre’ls.”

1.3. “Promourem el dret als serveis socials de respir, que milloren la conciliació de la vida personal, la familiar i la laboral quan s’atenen persones amb dependència i/o discapacitat en l’àmbit familiar.”

1.4. “La protecció i l’atenció a les víctimes ha de ser una prioritat. S’han d’impulsar polítiques públiques d’atenció, protecció i rescabalament de les persones que han estat víctimes de la delinqüència. Les víctimes que pateixen danys personals i morals o són objecte de la violència de gènere o familiar han de rebre una atenció especialitzada.”

2. Realitat postelectoral:

2.1. Reducció del pressupost del Departament de Benestar Social i Família en un 4,6% respecte l’any 2010.

2.2. Reducció del pressupost de la Direcció General per a la Immigració en un 9%.

2.3. Retallada del pressupost de cooperació i desenvolupament en un 80% en relació al que el Parlament havia aprovat per al 2010.

2.4. Reducció del pressupost de la Secretaria de Família en un 74%, passant de 213 milions d’euros a 54 milions.

2.5. Eliminació de la universalitat de les ajudes per a famílies amb fills menors de tres anys. Exclusió de les famílies amb rendes superiors a 8.000 euros anuals i de les famílies d’origen immigrant amb menys de cinc anys de residència a Catalunya.

2.6. Supressió de laDirecció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball

2.7. Dissolució delPrograma del Departament d’Interior contra la Violència Masclista.

Cultura

Les retallades en Cultura són les més dràstiques de totes les efectuades darrers pressupostos de la Generalitat. De fet, els pressupostos prevists per al Departament de Cultura passen de 695, 76 milions d’euros del 2011 a 302,39 milions d’enguany, patint una retallada del 56,54%.

La política cultural ha de ser d’accés lliure i plural, i aquestes mesures d’austeritat pressupostària repercutiran negativament en l’accés universal de les ciutadanes i els ciutadans a la cultura atès que suposaran un increment del preu de les entrades d’espectacles teatrals i de dansa, dels concerts, dels museus…

La política cultural ha de generar recursos sostenibles per a l’educació, la recerca, la producció i la difusió cultural, però no pot estar dirigida a una mera consecució de beneficis econòmics, atès que la cultura és un patrimoni comú que no és en venda. Cal desenvolupar models culturals a llarg termini, inclusius, participatius i exploratius.

Les retallades

1. Promeses electorals:

1.1- “El suport públic a la cultura té per a nosaltres un valor d’inversió que després reverteix en beneficis socials i econòmics.”

1.2– “La cultura és la força de Catalunya. […] posarà l’èmfasi en la creativitat com a motor per trobar nous camins i crear noves oportunitats. Treballarem decididament per crear les sinèrgies necessàries perquè tots els agents de la cultura tinguin un paper destacat en la creació d’aquest gran espai comú, de trobada obligada, que és la cultura.“

1.3– “El suport a la creativitat i a la producció cultural tenen en les propostes del programa un valor clarament social perquè representen també oportunitats de més feina i més benestar.”

2. Realitat postelectoral:

2.1– Si tenim en compte que el govern de Catalunya realitza una de les despeses més baixes de la Unió Europea en cultura, destinant només un 0,98% del seu pressupost, aquesta tisorada ens situarà encara més lluny de la mitjana de l’Unió Europea.

2.2– S’han reduït els pressupostos de nombroses entitats culturals entre d’altres museus com l’MNAC o espais d’arts escèniques com ara el TNC (amb una retallada d’entre 1’5 i 2 milions d’euros als pressupostos), el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors (amb una reducció del 12% del seu pressupost). La despesa pública en equipaments culturals ha disminuit un 13,24% respecte l’any anterior.

2.3– Aquestes retallades ja s’han començat a notar en la programació cultural amb una menor activitat que en els equipaments públics es reflectiran en una minvada programació cultural amb menys exposicions i catàlegs, concerts, obres teatrals, espectacles de dansa… Tot això perjudicarà les i els artistes i creadores i creadors, provocant un increment de l’atur en un àmbit laboral que ja és força precari.

La Llei Òmnibus

La Generalitat de Catalunya ha declarat la guerra al món social, a les treballadores i els treballadors, a les immigrants i els immigrants i també al món cultural, mitjançant l’”Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica”, ja coneguda com a Llei Òmnibus, la qual podeu descarregar al web del Departament de la Presidència de la Generalitat.

Els articles que afecten Cultura, elaborats pel Departament de Cultura, són:
Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals: pàgines 95 a 99.
Reforma del CoNCA: pàgines 134 a 138.
Reforma de la Institució de les Lletres Catalanes: pàgines 138 a 139.
Creació de l’Agència Catalana del Patrimoni: pàgines 139 a 145.
Disposicions Adicionals (ICIC, ACPC, CoNCA9: pàgines 256 a 260.
Disposicions transitòries (CoNCA, ILLC, EADC): pàgines 260 a 262.
Disposicions derogatòries (lleis o parts derogades de l’EADC, ILLC, CoNCA…): pàgines 267-270.

La Comissió de Cultura de l’AcampadaBcn ha estat treballant unes propostes per a un nou model cultural que es defineixen en la Declaració de principis fonamentals i propostes per a un nou model cultural. A més, l’oposició contra l’atac a la cultura que està portant a terme el govern de la Generalitat es manifestarà en tota una sèrie d’accions sota el lema de “Sense cultura no hi ha futur”

ALTERNATIVES A LES RETALLADES

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, assegura que el Govern te l’obligació d’aprovar els pressupostos d’enguany amb les polèmiques retallades, perquè l’anterior Govern ha deixat una situació econòmica que no es pot solucionar de cap altra manera.

Si l’objectiu és, per tant, reduir el dèficit públic, hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho. Una és retallant la despesa pública, incloent-hi la despesa pública social. Una altra és apujant els impostos. La recepta habitual és una combinació d’ambdues.

Actualment, Catalunya és l’únic territori a nivell mundial que pretén reduir el dèficit públic NOMÉS a base de retallades. El pitjor de tot és que aquestes retallades i algunes de les mesures privatitzadores que les acompanyen no són cap sortida a la crisi que ens afecta a gran escala.

Quin és l’import de les retallades?

L’import total del pressupost ascendeix aproximadament a 39.500 milions d’euros. El 70% de la despesa correspon a Benestar i Família, Salut i Ensenyament.

Una dada que a priori pot semblar bona es converteix en dolenta si recordem que la despesa pública social per habitant a l’Estat és només el 74% del promig de la UE-15 (els 15 estats de la Unió Europea amb un nivell de desenvolupament semblant al nostre). És a dir, ara mateix, ja hi estem per sota en quant a pensions, serveis públics , sanitat, educació, escoles d’infància… i, en cas d’aprovar-se les retallades, el diferencial augmentarà.

La retallada global dels comptes de la Generalitat és d’un 10% que varia en funció de cada departament. Si ho traduïm numèricament es retallen 2.860 milions d’euros de la despesa total. De fet, qui menys retalla són les conselleries d’Interior, Salut, Ensenyament i Justícia. El sector sanitari assumirà una retallada de 1.000 milions d’euros, gairebé un terç del total a estalviar. Sorprenentment Presidència augmenta el seu pressupost en gairebé 200 milions d’euros (un 47,5%).

Si vols comparar les xifres – i els tants per cent –- dels pressupostos dels anys 2010 i 2011, segueix aquest enllaç.

Hi ha alternatives a aquestes “inevitables” retallades?

No estem d’acord en què l’única solució per a reduir el dèficit de la Generalitat de Catalunya siguin les retallades que afectaran a la major part de la població catalana. Aquestes són algunes alternatives que poden ajudar a evitar aquestes retallades o reduir el seu import total:

Augment dels impostos. Com explicàvem, una reducció del dèficit pot venir via augment dels impostos que, de cap manera, vindrien en forma d’un augment de l’IVA o altres impostos que afectin a les classes mitjanes i treballadores. Ens referim a recuperar, per exemple, l’impost de patrimoni, el de successions per al 6% de rendes superiors i augmentar els trams superiors (a partir del 43%) de l’IRPF.

– En el cas de Catalunya, l’Estat hauria de (o podria) pagar aquest any els 1.400 milions del fons de competitivitat previstos. Així com 1.200 milions pel traspàs d’alguns edificis de titularitat estatal i 760 milions en concepte de “deslleialtat institucional” per competències no finançades correctament. El Govern central es nega a assumir aquesta factura.

A nivell estatal, s’haurien de gravar les rendes i els beneficis del capital financer, un dels responsables de la crisis financera i que ara s’està beneficiant enormement de la crisis. Aquests gravàmens s’aplicarien sobre els escandalosos beneficis de la banca i sobre els sous elevats dels banquers i els seus bons. Segons l’FMI, no serien difícils d’aplicar però la ferotge i evident oposició de la banca ha fet que el tema estigui totalment aturat. Aquest hipotètic impost sobre activitats financeres podria captar aproximadament a Catalunya uns 600 milions d’euros.

Lluita de forma directa i determinada contra el frau i l’evasió fiscal. Segons els mateixos inspectors d’Hisenda l’Estat espanyol deixa d’ingressar a causa del frau fiscal 80.000 milions d’euros. Aquest frau el comet en un alt percentatge la banca, les grans empreses i les rendes més altes.

Fi dels ajuts al sistema bancari. Els 30.000 milions d’euros que, a nivell estatal el Govern del PSOE (amb els vots del PSC, PP i CiU), han destinat a ajudar bancs i caixes es podrien haver destinat als serveis públics (i, a més, a crear ocupació de qualitat). Ara es parla de futurs ajuts per un valor de 80.000 milions d’euros.

Queda en evidència el fet de voler reduir el dèficit de la Generalitat només via retallades és, com a mínim discutible. Exigim a CiU i a la resta de partits polítics amb representació parlamentària un debat clar i constructiu en aquest aspecte.

De moment, per la nostra part i davant totes aquestes dades i realitats, reiterem el nostre NO A LES RETALLADES!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s